07 gener 16

Respecte la decisió de CUP-Crida Constituent de no investir Artur Mas

Des d’Alternativa per Solsona-CUP volem fer públic el nostre posicionament sobre la situació política actual a Catalunya.

Volem començar per l’autocrítica, ja que fa molta falta en l’actual situació. És un fet que, com a CUP-Crida Constituent, no hem sabut gestionar el temps de les negociacions amb Junts pel Si, ja que aquestes s’han allargat massa en el temps, en part per culpa nostra, essent-ne nosaltres també els principals perjudicats. La CUP no ha aconseguit que després del 27S, el conjunt del sobiranisme es plantegés la necessitat d’eixamplar la base sobiranista, un element bàsic si es vol arribar a la independència. Es confiava arribar a una anàlisis conjunta amb Junts pel Si, i això no s’ha aconseguit.

LA CUP, a causa de la seva diversitat interna, no ha sabut transmetre posicionaments clars, i això ha anat en detriment del bon funcionament de les negociacions. Probablement, no hem estat capaços de transmetre el nostre objectiu que era i segueix sent el de garantir un procés de ruptura amb l’estat espanyol i constituir una república catalana.

Per entendre la decisió de la CUP-Crida Constituent cal analitzar com hem arribat fins aquí. El procés sobiranista comença amb una mobilització popular que va obligar als partits polítics a moure fitxa. Ha estat aquesta mobilització la responsable que la política catalana canvies de rumb. De l’autonomisme a la ruptura democràtica. La CUP, i el conjunt de l’esquerra independentista, hem estat, estem i estarem al costat d’aquest procés, des del carrer i des de dins de les institucions. Aquest procés d’una enorme complexitat política no ha nascut lliure d’interessos polítics partidistes. En aquest aspecte CDC ha volgut unir la seva supervivència, com a projecte polític, a l’avenç del procés, fent-ne una patrimonialització.

Aquests intents d’apropiació han estat el principal escull d’aquests mesos, amb CDC condicionant la convocatòria d’eleccions a unes condicions que li fossin favorables pels seus interessos partidistes. Això culmina al juliol, amb dues propostes sobre la taula. La de la llista sense polítics proposada per la CUP, que va tenir l’acceptació d’ERC i de les entitats sobiranistes, i la de CDC, condicionant la convocatòria de les eleccions del 27S a què Artur Mas fos candidat a president i un repartiment de quotes de poder favorable a CDC. Aquest xantatge és la carta fundacional de Junts pel Sí, i que la CUP-Crida Constituent no va acceptar.

El resultat del 27S dóna una majoria parlamentària independentista amb escons, per l’actual aritmètica electoral, però no una majoria en vots, cosa que significa que el plebiscit no es guanya. La CUP-Crida Constituent planteja, des de l’anàlisi dels resultats electorals, que cal eixamplar l’independentisme, considerant que l’únic lloc d’on es pot sumar gent nova és dels sectors d’esquerres de la societat catalana. Per això, es planteja que cal un president que pugui reunir el consens necessari i que no tanqui portes a l’hora d’eixamplar la base de l’independentisme. Artur Mas, vistos els resultats electorals del 27S i els del 20D, no és el candidat idoni per contribuir al creixement de l’independentisme. Les motxilles de corrupció que arrossega CDC i les polítiques de retallades i privatitzacions dutes a terme en els últims anys de govern, constitueixen un obstacle enorme perquè nous sectors, que precisament són aquells que més les han patit, es sumin al Procés.

Volem remarcar que al Procés no hi sobra ningú, i que nosaltres no estem condicionant el seu avenç al nostre programa polític. Per això la CUP ha intentat arribar a consensos que puguin incloure des de CDC fins a ella mateixa, aparcant el seu programa anticapitalista i fent unes propostes de contingut social a mig camí dels diversos agents del Procés. El document Fil a l’agulla és la plasmació d’aquestes propostes. L’objectiu no era altre que el d’eixamplar la base de l’independentisme, posant els fonaments d’un país més just. La intenció de la CUP-Crida Constituent ha estat sempre la de buscar l’acord per arribar a un punt entremig que pogués fer sentir còmode a tothom. La contrapartida proposada per Junts pel Sí, es va considerar insuficient per tots els sectors de la CUP-Crida Constituent, tant els partidaris d’investir a Mas com a President com als que no.

La situació final de Mas o març no era un escenari desitjat per la CUP-Crida Constituent, sinó que ha estat conseqüència de la impossibilitat d’arribar a un acord i per la intransigència d’alguns sectors de Junts pel Sí, que han preferit que s’arribés a aquesta dicotomia abans que buscar un desllorigador. Amb un què, quan i com potent, el qui no hagués estat tan important per la nostra militància per prendre aquesta decisió.

Des de la CUP volem reiterar el nostre compromís amb la ruptura democràtica amb l’estat espanyol, amb la independència i construcció d’un nou país, a partir d’un procés constituent exemplar que agrupi grans majories socials, amb la llibertat i la justícia social. Per a això aquí ens trobareu, ferms com el primer dia.

Des d’Alternativa per Solsona – Cup (ApS-CUP) seguirem treballant des de Solsona per una societat justa que millori les condicions de vida de la seva gent i per una futura república catalana.