29 maig 17

Què va votar ApS-CUP al Ple de maig?

Des d’Alternativa per Solsona – CUP volem argumentar el sentit del nostre vot en els 3 punts que van provocar més tensió durant el darrer Ple: la moció sobre les paraules homòfobes del bisbe, la medalla a Manelet Casserras i la plaça Ramon Llumà.

Moció de reprovació de les declaracions homòfobes del bisbe de Solsona

ApS-CUP va presentar al Ple una moció de rebuig a les declaracions homòfobes del bisbe on instava a Xavier Novell a retractar-se. A més, també es demanava no convidar el bisbe als actes públics organitzats per l’Ajuntament ni participar en actes religiosos del Bisbat. La moció es va presentar en caràcter d’urgència, ja que no es va poder enviar abans de la reunió informativa de dilluns. Tot i això, el mateix dilluns, ApS-CUP va expressar a la resta de grups municipals la seva intenció de presentar una moció.

El vot en contra d’Esquerra, PdCAT i el PSC va impedir que aquesta moció es debatés al Ple. Els tres grups municipals van argumentar que només havien tingut 24 hores per discutir el text, i van recordar que la CUP sempre exigeix terminis més amplis per estudiar les propostes. A més, van apuntar que els punts de la moció sobrepassaven la polèmica i que l’Ajuntament ja havia mostrat públicament el seu rebuig a les declaracions del bisbe.

Des d’ApS-CUP entenem que calgui temps per al debat. Però també és significatiu, que després d’una setmana cap altre grup hagi presentat una moció sobre el tema. Ens preocupa aquesta inacció perquè implica que: o es necessita temps perquè no es té una postura clara envers el bisbe o la resposta de l’Ajuntament via xarxes social es considera suficient.

Per una banda, cal recordar que l’homofòbia i el masclisme de Xavier Novell no són cap novetat. Recordem que ja al 2012 va donar suport al bisbe d’Alcalá de Henares que relacionava homosexualitat i prostitució. Entenem que 5 anys són més que suficients per obrir debats si el tema es considera rellevant.

Per altra banda, entenem que no n’hi ha prou amb un tuit rebutjant les “desafortunades declaracions” del bisbe (que no són desafortunades, són clarament homòfobes). Seria d’una gran hipocresia, rebutjar unes declaracions i alhora mantenir la mateixa relació amb aquell qui les ha pronunciat. Per la CUP la condemna és necessària, però no serveix de molt si no s’acompanya d’accions concretes.

Concessió de la medalla a Josep Manel Casserras Solé, el Manelet

En una petició conjunta, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, l’Orquestra Patinfanjàs, l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona, l’Agrupació de Geganters de la ciutat de Solsona i la colla Gegantera del Carnaval de Solsona demanaven concedir a Josep Manel Casserras Solé la Medalla de la ciutat de Solsona. Després de debatre aquesta sol·licitud, l’assemblea d’ApS-CUP va considerar que no hi ha motius suficients perquè s’atorgui aquest reconeixement.

En primer lloc, deixar clar que en cap moment volem faltar el respecte al Manelet ni als seus. En la petició es demana un reconeixement públic a una persona que, en vida i després del seu decés, ja ha rebut nombroses mostres públiques de suport a la seva tasca com artista i escultor. Així doncs, no trobem que en aquest moment hi hagi cap motiu especial que justifiqui un nou homenatge.

La proposta vol reconèixer la tasca professional del Manelet. Entenem que això significaria valorar-lo pel simple fet de realitzar la seva feina, per la qual va ser remunerat. Per contra, creiem que aquest reconeixements han de premiar l’altruisme i el servei a la ciutat.

Els altres motius que s’exposen són la seva participació en associacions i iniciatives culturals. Els projectes col·lectius no s’entenen sense la suma de totes les persones que en formen part. Per tant, reivindiquem els homenatges al col·lectius davant de les individualitats. En aquest sentit, si volem reconèixer el treball fet entorn al patrimoni festiu i geganter solsoní reconeguem les entitats que han contribuït a impulsar-los i fer-los créixer. Si volem agrair els que han promocionat l’afició per les nostres festes als infants fem-ho a aquells nens i nenes que es construeixen els seus gegants i als organitzadors de les trobades de gegantons. Si volem reconèixer la implicació de la gent a l’Orquestra Patinfanjàs, fem un reconeixement cap als seus fundadors, directors i per a totes i tots aquells músics que hi han passat des de la seva creació.

Per acabar volem agrair el treball de la comissió que ens ha traslladat la proposta, i valorem positivament que aquestes iniciatives surtin de la societat civil. No obstant també convidem a l’Ajuntament i a tota la població a reflexionar sobre com han de ser i perquè s’han de donar aquest tipus de reconeixements.

Posar el nom de plaça Ramon Llumà a la plaça de la Biblioteca

En primer lloc cal recordar que la CUP va votar favorablement una moció en que s’acordava “dedicar a l’exalcalde un espai públic de la ciutat”. Tot i això, aquesta moció es va votar en un ple extraordinari amb motiu de la mort de Ramon Llumà i sense temps discutir-la en assemblea. En aquest darrer Ple però, un cop fet el debat intern, ApS-CUP va votar en contra de posar el nom de l’exalcalde a la plaça de davant la Biblioteca.

En primer lloc considerem que els alcaldes són servidors públics, i per tant es deuen a la ciutat. No diem que no es pugui reconèixer la seva tasca, però creiem que posar el seu nom a un espai públic és un honor que no està justificat pel sol fet de ser batlle. A més, en el cas del mandat de l’alcade Llumà, considerem que va estar ple de clars i obscurs, amb episodis de forta controvèrsia i pràctiques polítiques caciquils.

D’altra banda, tampoc considerem que la plaça de la Biblioteca sigui l’espai idoni per portar el nom del senyor Llumà, tot i estar al nucli antic i a prop de l’Ajuntament, com diu la proposta. Al nostre entendre, si cal posar-hi un nom caldria que fos en honor d’una persona relacionada amb el món cultural.

Finalment, i ja que no es modifica el nomenclàtor cada dia, creiem que és un moment oportú per remarcar la falta de noms femenins als carrers a la ciutat. Només una plaça, la de la Ribera, està dedicada a una dona, davant els 40 dedicats a personatges masculins. Així doncs, reivindiquem tenir present aquesta greuge històric a l’hora d’anomenar els nostres espais públics.