Perquè no es produeix electricitat a la Llosa del Cavall?

— 31 Maig 22

La història d’un despropòsit administratiu

Actualment l’embassament de la Llosa del Cavall té, juntament amb la presa de Sant Ponç, una funció important de regulació de la conca del Cardener i de subministrament d’aigua a l’Anoia i en un futur al Solsonès i el Bages.

Tot i que la presa està preparada per a acollir la infraestructura d’una central hidroelèctrica, des de la finalització de les obres, fa vint-i-quatre anys, no s’han instal·lat les turbines necessàries per començar a generar electricitat.

Com pot ser que una infraestructura com aquesta amb un cost de 14.000 milions de pessetes (aproximadament 84 milions d’euros) porti gairebé un quart de segle sense generar electricitat? Aquesta és una pregunta que, com molta gent de la comarca, des d’Alternativa per Solsona-CUP ens hem fet i després d’una cerca intensa hem trobat que diferents procediments judicials i un seguit de despropòsits administratius en tenen l’explicació.

El projecte de l’embassament de la Llosa del Cavall es va aprovar l’any 1989, per la necessitat d’augmentar els recursos disponibles segons el Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya. Les primeres obres al pantà van iniciar-se l’any 1990, el 1993 es va començar a cimentar la presa de 122 m d’alçada, que es va acabar de construir l’any 1997.

El 22 de febrer de 1999 es publicava al DOGC l’acord de la Junta d’Aigües de Catalunya del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, on s’aprovava el plec de bases pel qual es regeix el concurs de licitació per l’atorgament de l’explotació del salt hidroelèctric de la presa de la Llosa del Cavall amb una duració màxima de 75 anys.

La resolució de la Junta d’Aigües de 15 de novembre de 1999 va acordar seleccionar, fins a la recepció definitiva de les obres per part de Ministeri de Medi Ambient, l’avantprojecte presentat per Cardener Metric, SA en el concurs convocat per a l’aprofitament hidràulic. Cardener Metric, S.A. és una empresa, ja extingida, que era propietat del grup Electra del Cardener S.A.

Aquesta resolució va ser impugnada als tribunals per les empreses Endesa Cogeneración y Renovables, SA, i ILAC, SA sent desestimada en primera instància el 22 de maig  de 2002 (Jutjat de lo Contenciós-Administratiu, núm. 10 de Barcelona) però si que va ser estimada en segona instància pel TSJ de Cataluña, (Sala de lo Contenciós-Administratiu, Secció 5ª) que en la sentència número  648 de 3 maig  del 2004 deixant sense efecte l’adjudicació del concurs realitzada a favor de  Cardener Metric, SA.

El fons d’aquesta sentència rau en un defecte de forma en l’adjudicació de la concessió a Cardener Metric, S.A. donat que una mateixa persona va formar part de la taula de contractació i de la comissió assessora.

Cardener Metric, S.A. va sol·licitar danys i perjudicis al Departament de Medi Ambient per un valor 82.326 euros però finalment els tribunals van desestimar la sol·licitud (Sala de lo Contenciós-Administratiu, Secció 4ª. Sentencia núm. 1104/2012 de 16 octubre).

L’any 2008 la Comissió Mixta de Transferències Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya va adoptar un acord sobre l’ampliació de mitjans patrimonials adscrits als serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d’obres hidràuliques pel Reial decret 2646 /1985, de 27 de desembre. Aquesta ampliació de mitjans patrimonials va consistir en  el traspàs dels béns integrants de la presa de la Llosa del Cavall (Reial Decret 232/2008, de 15 de febrer)

L’any següent, 2009, ENEL GREEN POWER ESPAÑA, S.L. interposa un recurs contenciós administratiu contra l’Agència Catalana de l’Aigua (Procediment Ordinari núm. 334/2009 seguit davant el Jutjat contenciós-administratiu núm. 13 de Barcelona) argumentant que hi ha unes concessions de l’any 1905 per fer salts d’aigua al Riu Cardener (Gósol i Feners, Aigua de Valls i Aigües Juntes) sobre les quals l’empresa Enel té uns drets que actualment no pot explotar ja que es troben “sota” del pantà de la Llosa del Cavall i per això sol·licita una indemnització.

Cal explicar que Enel Green Power España és una filial d’Enel, una empresa italiana, de la qual l’Estat transalpí és el seu principal accionista, ja que posseeix el 25% de les seves accions a través del seu Ministeri d’Economia, que mitjançant una sèries d’Opas hostils va comprar l’empresa pública Endesa l’any 2007.

En data 3 de febrer del 2013 el tribunal va fallar a favor de l’empresa condemnant a l’ACA a indemnitzar o a donar la concessió de l’explotació hidroelèctrica de la presa de la Llosa del Cavall a ENEL ja que va donar per provat que les concessions eren vigents ja que l’ACA no les havia donat de baixa

Posteriorment, l’any 2015, el Consell Comarcal del Solsonès, la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès i l’Agència Catalana de l’Aigua van interposar un recurs d’apel·lació (núm. 232/2012) a la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (secció cinquena) a la sentència del 2013.

D’aquest recurs el tribunal va estimar que el Consell Comarcal del Solsonès i la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès no tenen legitimació ja que no ostenten un interès específic respecte l’objecte del procés i va concloure que  “És per això que l’actitud passiva d’aquesta entitat (ACA) tant en via administrativa o com en via jurisdiccional i la no aportació de dades concretes que puguin desvirtuar els drets que invoquen les actores adquireix una especial significació” i per aquest fet va dictar sentència ferma i definitiva, establint que l’ACA ha de substituir les concessions de 1905 per una concessió de l’aprofitament hidroelèctric del salt de la presa de la Llosa del Cavall o, per qualsevol altra forma que permeti compensar a Enel.

Al final un despropòsit administratiu sense conseqüències pels culpables, fa que per un defecte de forma, no donar de baixa unes concessions de 1905 abans de construir la presa de la Llosa del Cavall, calgui indemnitzar a una empresa privada com ENEL i no puguem posar en funcionament el salt d’aigua