La CUP s’oposa a la central eòlica de Pinós

— 05 Octubre 20

Durant les darreres setmanes ha sortit a la llum que, de nou, es pretén construir una central eòlica a la serra de Pinós. L’any 2008 la mobilització de ciutadania i entitats ja va aconseguir aturar dos projectes similars, a la mateixa serra de Pinós i a la Torregassa. Des de la CUP ens oposem que això tiri endavant i volem aportar diversos elements que creiem que cal tenir en compte en aquest debat.

 

Què té de dolent una central eòlica?

L’energia eòlica en si no té res de dolent, al contrari, el problema rau no en el què sinó en el com. Cal parlar de l’impacte paisatgístic que tenen les instal·lacions d’aquesta mena, així com dels danys que causen a les aus; són elements importants, però, sobretot, cal parlar també del model energètic que tenim actualment. En el desplegament de les energies renovables s’està copiant fil per randa el vell esquema centralitzat i extractivista de l’energia fòssil. Això significa grans pols de consum allunyats dels centres de producció, escampats pel que alguns entenen com el rerepaís. Aquest model no tan sols és poc eficient (es perd energia pel camí), sinó que també requereix grans infraestructures de producció i transport que generen un enorme impacte ambiental al territori.

 

I per què s’està fent així?

El sector energètic a Catalunya i a l’Estat espanyol està completament dominat per unes poques grans empreses (Endesa, Iberdrola, Acciona, Naturgy…) amb un enorme poder. A aquest oligopoli li interessa instal·lar com més potència energètica millor en zones concentrades per maximitzar beneficis i acaparar-ho en poques mans. El 65 % de les centrals eòliques de l’Estat estan en mans de tan sols sis empreses, amb tendència a seguir acaparant. N’obtenen guanys enormes: s’aprofiten d’un recurs del territori, hi deixen tot l’impacte i no es repercuteix de manera beneficiosa en aquest territori, més enllà de quatre molles. Un ajuntament rep poc més d’un 3 % de la facturació de la potència instal·lada al terme (a diferència, per exemple, de l’Estat francès, on en rep més d’un 30 %). També és fals l’esquer que es generaran llocs de treball, ja que l’impacte laboral als municipis amb centrals eòliques és nul, de manera que no contribueix a frenar el despoblament. EolicCat, l’associació que agrupa les empreses promotores de centrals eòliques, utilitzen com a reclam els suposats impactes positius econòmics i laborals pels municipis. La realitat però és que els municipis que ja tenen instal·lades centrals eòliques no comparteixen aquest discurs optimista i constaten la situació de debilitat en que es troben envers les empreses propietàries de les centrals, a més d’haver-se organitzat i pronunciat reiterades vegades perquè no se’n n’ampliïn ni construeixin més.

Aquest model, fet a mida per als interessos de les grans companyies energètiques, té la connivència de les legislacions espanyola i catalana. El Decret 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, posat en marxa pel Govern de JxCat i ERC, i aprovat al Parlament amb l’únic vot en contra de la CUP, no reglamenta dos dels preceptes establerts a la Llei 16/2017 sobre el canvi climàtic: la necessitat que la implantació d’energia eòlica es faci minimitzant l’ocupació del territori i aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana, i la necessitat que es prioritzi que la producció elèctrica d’origen renovable sigui propera als centres de consum.

Ara, amb la mirada posada en el procés de transició energètica, l’oligopoli energètic té por que les iniciatives ciutadanes de producció energètica descentralitzada que estan proliferant arreu li desmuntin el negoci, i per això estan impulsant una nova plantada de parcs eòlics concentrats a l’eix Terres de l’Ebre, Conca de Barberà, Anoia i Segarra, i que acaba arribant fins a Pinós. L’objectiu és instal·lar, amb poques traves, el màxim nombre de megawatts eòlics i solars possible en centrals de grans dimensions per seguir controlant el sector energètic i, de passada, fer una operació de maquillatge verd. Per fer-ho, utilitzen empreses creades per a tal fi, que tenen al darrere noms vinculats a les grans companyies energètiques, a constructores, a fons d’inversió i a la banca. Un exemple: el projecte de Pinós és impulsat per Eòlica Alta Anoia, SL, empresa vinculada al gegant de les infraestructures Acciona.

 

Però què proposeu?

Segons l’Institut Català de l’Energia, aprofitant les teulades útils (les que tenen una orientació apta) de Catalunya amb plaques fotovoltaiques s’aconseguiria cobrir el 50 % de la demanda elèctrica. És tan sols un exemple de les possibilitats d’apostar per un model energètic descentralitzat, basat a aprofitar zones ja construïdes i a apropar els pols de producció i consum per millorar-ne l’eficiència i minimitzar l’impacte de les infraestructures necessàries. Aquest és un model ja estès en països europeus com, per exemple, Alemanya, en què el 80 % de l’energia solar i el 50 % de l’eòlica es produeixen de manera descentralitzada, o Dinamarca, amb el cas de l’illa de Samsø com a paradigma, que en cinc anys no tan sols ha esdevingut totalment autosuficient, sinó que exporta energia neta al continent. A casa nostra estan proliferant els projectes de producció energètica descentralitzada particulars, públics i comunitaris, que podrien ser encara més amb estímuls fiscals i si s’hi destinessin les ajudes públiques que reben actualment les empreses de l’oligopoli.

Els avantatges d’aquest model són evidents. D’una banda, es millora l’eficiència de les instal·lacions, ja que s’apropen la producció i el consum, a més d’evitar l’impacte natural de les infraestructures de transport que comporten les línies d’alta tensió. De l’altra, es minimitza l’impacte de les plantes de producció, ja que es reparteixen en una escala adequada a les necessitats, arreu del territori i aprofitant construccions ja existents com, per exemple, teulades d’habitatges, naus industrials i granges per obtenir energia solar.

I un altre element que cal tenir en compte és on van a parar els beneficis de l’energia produïda, que amb aquest model es queda al territori on és produïda, cosa que genera riquesa a partir dels recursos disponibles en lloc que aquesta vagi a parar a les butxaques d’Endesa, Iberdrola o Acciona. Això va lligat a dues qüestions més. Una és l’especulació que fan les companyies elèctriques en moments de màxim consum, com ara onades de fred, quan apugen de manera intencionada el preu en saber que la gent no té més remei que pagar si vol escalfar-se; això es pot evitar amb el model descentralitzat establint una tarifa estàndard sigui quin sigui el consum. I l’altra qüestió és un problema de màxima actualitat: la situació de pobresa energètica en què viu un ampli sector de la nostra societat. Allà on hi ha projectes descentralitzats s’ha pogut garantir el subministrament d’energia a totes les llars necessitades, a diferència de les grans companyies elèctriques, que no han tingut cap mena d’escrúpol i han deixat sense electricitat moltes famílies en situació de pobresa.

Amb batalles com la de frenar la central eòlica de Pinós és com es defineix el futur energètic que volem per al país, per tal de fer una transició energètica que aposti per un model 100 % basat en les energies renovables i que es basi en l’autosuficiència connectada, per compartir excedents i dèficits amb els sistemes veïns. Això és vàlid en tots els àmbits, des d’edificis fins a barris, municipis o comarques.

La transició energètica és necessària i inevitable, toca decidir si es farà reproduint el model antic, amb els desequilibris, l’impacte ambiental i les desigualtats que comporta, o amb un model descentralitzat, controlat per la ciutadania i que repercuteixi de manera beneficiosa en el territori.