ApS-CUP proposa gestionar l’Ajuntament de Solsona a partir de la democràcia directa perquè les persones decideixin com volen viure la ciutat

— 13 novembre 18

Des de la CUP destaquen: «Volem recuperar les institucions per a les ciutadanes. Volem obrir les portes de l’Ajuntament perquè deixi de ser un castell inexpugnable i es converteixi en un lloc de debat i de presa de decisions»

L’organització política explica el segon eix del projecte polític que va definir durant l’Assemblea Oberta que va celebrar el 20 d’octubre passat

 

Alternativa per Solsona – CUP, en el marc dels eixos ideològics que va definir durant l’Assemblea Oberta del 20 d’octubre (feminisme i gèneres, democràcia directa, sostenibilitat, sobiranies, endreçar la institució i redistribució), planteja gestionar l’Ajuntament de Solsona a partir de la democràcia directa, amb una finalitat clara: que les persones que viuen a la ciutat decideixin quina ciutat volen, com la volen gestionar i com la volen viure. És un plantejament transversal que convida tothom a participar d’una manera efectiva i real de la vida municipal, a sentir-se part del projecte que donarà forma a la ciutat, i que, per tant, fomenta la igualtat i la llibertat real de les persones, a més de ser un puntal per a aconseguir una societat més justa i inclusiva.

ApS-CUP remarca: «Volem recuperar les institucions per a les ciutadanes. Volem obrir les portes de l’Ajuntament, perquè la comunicació fluexi de dins cap a fora però, sobretot de fora cap a dins. Volem que l’Ajuntament deixi de ser un castell inexpugnable i es converteixi en un lloc de debat i de presa de decisions». La CUP remarca que la democràcia directa no implica tan sols participar en la gestió de l’Ajuntament i aportar idees, suggeriments, propostes… «Això és molt bonic: parlar i parlar per dir com voldríem les coses, com ens agradaria que fossin… Això està molt bé i sembla que doni poder a les persones, però és un miratge. El que realment dona poder a les persones és la capacitat de decidir com volen viure i com es volen gestionar i governar. La democràcia directa és decidir què es fa i com es fa».

La democràcia directa, doncs, recol·loca el poder al lloc que li correspon: al carrer, que és on hi ha les persones, on hi ha els problemes que necessiten solucions, i són aquestes persones les que han de tenir la capacitat de decidir com es resolen els problemes i les necessitats que tenen. La democràcia directa implica que les persones s’autogovernen i que la institució és l’eina per a fer-ho, el mitjà que permet engegar polítiques per a respondre a les necessitats que hi ha al carrer.

L’Ajuntament, com a institució, doncs, deixa de ser un lloc on les ciutadanes van a demanar informació, a veure com funcionen les coses, a queixar-se, a esperar que algú digui com s’han de fer les coses o si una cosa es pot fer o no es pot fer perquè ho diu qui «mana». El consistori deixa de tenir el paper paternalista que tenen les institucions en el sistema patriarcal i jeràrquic tradicional, i passa a ser una institució al servei de les persones i gestionada per les persones del territori que representa, passa a ser una institució transversal, on hi cap tothom, on tothom té capacitat de decidir les polítiques i les accions que l’afecten.

La CUP conclou que la democràcia directa es un procés d’empoderament polític de la ciutadania: «Qui sap millor quins problemes hi ha en un carrer que les persones que hi viuen? Qui sap millor quines mancances hi ha en un barri que les persones que hi viuen? Qui sap millor si una mesura funcionarà en un barri que les persones que hi viuen? Si es treballa barri per barri amb la gent de cada barri, es definiran polítiques més concretes i efectives, i ho hauran decidit les persones que hi viuen, no algú en un despatx».