16 setembre 15

27S, cap a la ruptura

Les eleccions del 27S són històriques a Catalunya. Són la clau que ha de permetre obrir la porta que ens porti a un nou escenari, el de la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol i la construcció d’un nou Estat català. La CUP – Crida Constituent es presenta a aquestes eleccions com a garant de tres coses. La primera és que, en cas de resultat favorable a la independència, no hi hagi més dilacions ni jugades de despatx. Serà l’hora que arrenqui immediatament el procés de ruptura i de començar a bastir el nou país des dels fonaments. La segona és de qualitat i higiene democràtica. Fer un nou país que tingui com a base els mateixos principis que l’Estat Espanyol, a la llarga veurem que haurà servit de ben poc. Per això cal fer net amb la corrupció, la que ens arriba d’Espanya però també la d’aquí, la catalana, la de Pujol, Millet i Bustos entre altres. No tots els que ara asseguren estar per la independència poden lluir un currículum net de corrupció. I la tercera cosa de la qual la CUP-CC és garantia és l’aspecte social. Darrere les retallades hi ha un objectiu polític comú a tota la UE, el de la imposició d’un sistema neoliberal que destrueix els serveis públics i els posa en mans d’empreses privades. La crisi no ha passat, i el drama de milers de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa a Catalunya no només és vigent, sinó que augmenta. Per això cal un pla de xoc d’emergència social que prioritzi i blindi la cobertura de les necessitats bàsiques, perquè no ens podem permetre continuar pel camí marcat per la UE, Madrid, i també, mal ens pesi, la Generalitat. L’economia de totxo, especulació i casino ens ha portat on som, i cal fer un viratge urgentment. Projectes com BCN World, segueixen endavant amb el suport de CDC malgrat que a Junts pel Sí no tothom hi estigui d’acord. El resultat en serà un camp base per una economia mafiosa que es lucra amb una malaltia com és la ludopatia. Per sortir de la crisi cal bastir un sistema econòmic nou, basat en l’economia social i al servei de les persones i no de les grans empreses.

El sistema polític sorgit dels pactes de la transició està en una crisi profunda. I la punta de llança contra aquest règim és l’independentisme català. Enlloc com aquí hi ha hagut unes mobilitzacions tan grans i constants com les que hi han hagut a Catalunya durant quatre anys seguits plantejant trencar amb la Constitució. Això, els partits de la nova esquerra espanyola no ho veuen o no ho volen veure. L’aposta federal de Catalunya Sí Que Es Pot supedita el procés constituent català a una reforma de l’Estat Espanyol. A la pràctica acaba dient el mateix que diuen el PP, Ciutadans i el PSOE: la voluntat democràtica dels catalans està supeditada a les lleis espanyoles. Aquest 27S els vots seran pel Sí o pel No. El Sí vol dir superar el sistema polític actual i començar a construir un escenari nou. El No vol dir seguir com fins ara, potser a l’espera de que d’aquí dècades s’aconsegueixi alguna mena de reforma a una Espanya que es mostra irreformable.

Fins i tot per a totes aquelles persones que aspirin a una relació justa entre Catalunya i Espanya com podria ser un federalisme real, votant una opció no independentista aquest 27S està reforçant el discurs unionista del PP i Ciutadans. Votar qualsevol opció política que no plantegi un trencament amb la relació actual i que condicioni el que passi a Catalunya al que passi a Espanya és a la pràctica legitimar el règim actual. Si es vol aconseguir un federalisme, primer cal aconseguir un complet apoderament, per després, si es veu convenient (i si els altres volen), començar una relació escollida lliurement i d’igual a igual.

Per això es presenta la CUP-CC. Perquè volem la independència per fer una societat on imperi la justicia social. Un vot a la CUP és un Sí rotund a aquestes dues coses, que van completament agafades de la mà, ja que sense una mai s’aconseguirà l’altra.